MacBa
El dilluns dia 25 d'octubre, el primer de Batxillerat artístic vam anar al MACBA (Museu D'art Contemporani de Barcelona).El MaCBA és un museu per exposicions, com la que vam anar a veure, la d'en Benet Rossell, i a part, a la planta baixa té una propia colecció d'obres.
En aquesta colecció, l'obra que més em va complaure va ser la que tenia el títol "Vehiculos perfectos" de Jose Antonio Hernández, un artista venessolà. En aquesta obra hi havia patins o skates, amb cares de nens inmigrants dibuixades. El que més em va cridar la atenció d’aquesta obra va ser el seu significat, els patins ens expressen l’oci, la diversió d’un nen, cosa que els nens dibuixats en els patins no ténen, per tant per ells aquest patinet pot ser un vehicle perfecte per fugir.
Fundació Miró
El divendres 8 d'octubre, 1er de Batxillerat Artístic, ens vam visitar la fundació Miró a Barcelona, museu d’art contemporàni.
Per començar, vam poder veure algunes de les creacions de Miró (i també d'altres artistes), des dels seus inicis, fins al seu punt màxim de creativitat. Dos plantes plenes de quadres, d'escultures i diversos tapissos a l'entrada del recinte. A la planta superior, hi havien també tres escultures a fora. Els treballs de Miró no els vax entendre gaire bé, en un principi no semblen molt complexos, però desprès vax acabar pensant que si que ho eren, que no entendrel’s era un pas, ja que costa trovar-hi significat.
L'obra que més em va cridar l'atenció, va ser "El Tapís De La Fundació" (1979), de Joan Miró. Em va cridar molt la atenció ja que al ser tant gran impacta i fa que t’hi fixis millor en cada detall. Té varis colors, desde blau verd groc, fins a vermell, però el que més predomina és el negre, tot sobre un fons beige. Ens van explicar que Miró no ho va fer sol, ja que l’obra pesa quasibé dues tonelades. Des del meu punt de vista, el fet que sigui un obra textil fa que et fixis en les diferents textures, les quals cada una expressen algu diferent.
Vicens Vacca
El dijous dia 28, el 1r de Batx ArtB, vam fer una visita al Museu de Granollers. Va manar a verure l’única obra que ocupa ara mateix l’espai del museu, titulada, “Vincenzo Succo Marconni” Quan vam entrar ja vam començar a sentir com uns sorolls, de gosos, una bocina, radios… que venia de la part de dalt del museu, i després d’una petita explicació vam pujar a veure que eren aqulls sorolls. Era la obra de Vicens Vacca. Aquesta ens va deixar a tots bocabadats ja que es una obra completament diferent al que ens imaginavam. Tractava d’una estructura mal posada, penjant de un marc i havien radios i casets que reproduïen diferents sons. La veritat es que jo personalment no vax entendre gaire l’obra, però el que més hem va sorprendre va ser que ni tan sols l’artista, Vicens Vacca pordia explicar-nos que significava l’obra, així que vax arribar a la conclusió que cadascú trobi quin és el seu significat quano observa l’obra. Per a mi va significar que no totes les obres tenen que ser perfectes, que ens fa pensar que lo més important d’una obra, no és el que es veu.John Cage
John Cage va néixer el 5 de Septembre de 1912 a Los Angeles, i va morir el 12 d'Agost de 1992 a Nova York Va ser un compositor, instrumentista, filòsof, teòric, musical, poeta, artista, pintor, aficionat a la micrologia i alhora, recolector de volets estadounidens.
La seva gran influència va ser el budisme, i a partir d'aqui va començar a usar la tècnica dels silencis interminables, sons desconectats, casuals amb un volum i timbre aleatoris. També usava l'automatisme, en el que l'atzar reixeig el procés de composició.
Gordon Douglas
Gordon Douglas va néixer el 15 de Desembre de 1907, a Nova York. Va ser un director de cine estadounidens que va treballar en quasi tots els gèneres cinematogràfics, el còmic, el bèlic, el de ciència ficció, de capa i espasa, i el cine negre. Gordon treballa diverses tècniques: fotografia, escultura, text…, però és fonamentalment conegut per la seva peculiar manera de
tractar les imatges, apropiades o originals, en les seves projeccions i videoinstal·lacions.
Joseph Beuys
David Bryne
David Bryne va néixer l'any 1952 a Escocia, és un artista musical que va se creador i compositor del grup Talking Heads. És conegut per la música, i l'any 2008 va fer la seva pròpia obra plàstica "Playing The Building", on un piano en mig d'una sala, amb centenars de fils kilomètrics anaven de cada tecla fins a llocs inesperats, com portes, etc. En el moment que el visitant tocava una tecla ja se sentia que formava part d'aquella composició.
Ai Wei Wei
Ai wei wei és un artista xinés nascut al 1957. És un dels pocs artistes conceptuals que s'atreveixen a alçar la veu contra el govern. Ai és un artista que ha desafiat al poder i que ha trastocat l'ús dels objectes. Però per a molts, va a saltar a la fama quan va dissenyar l'estructura de l'estadi dels Jocs Olímpics de Pequín, 2008.B.Nauman i J.Benito
Bruce Nauman és un artista contemporani estadunidenc nascut al 1941. És un dels artistes més vius del món i les seves obres es caracteritzen pel seu mode juganer. Podem calificar les seves obres com body-art ja que en la majoria dels seus treballs és el seu cos el que vol cridar l'atenció de l'espectador
.
Jordi Benito i Verdaguer va néixer a Granollers el 1951 i va morir a Barcelona el 2008. Va ser un artista català que va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona, es va iniciar en la pintura amb l'art povera. Després va fer art conceptual, amb happenings i environments com Descoberta Fregoli. Va desarrollar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. Al 1980 es va decantar per les instalacions i va portar a terme accions multidisciplinàries. La fotografia l'environmental Art, és un dels seus camps més conreats, ja que usa materials relacionats amb la naturalesa
Marcel Duchamp
Macrel Duchamp va ser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Va néixer a Blainville-Crevon, al 28 de Juliol de 1887. Marcel va participar en diversos moviments artística com el dadisme, el futurisme, el cubisme, i el surrealisme.Va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'Octubre de 1968. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins l'art més actual.Benet Rosell
Va anar per l'exposició dedicada a Benet Rossell (Àger, 1937), un artista peculiar que el que més treballa són el cinema i les caligrafies, les quals ha cultivat des de els seus inicis. Té gran interés per les coses petites, les coses que no són fàcil de percebre.
"El Paral·lel de Benet Rossell" és una exposició que presenta obres inèdites d'aquest artista (des del 1965 a l'actualitat)Rossell ens va convidar a entrar al seu “cap” amb l’obra, "Fotogrames", un petit video amb el fons negre. Els seus ulls creen com un camí repetitu que arriba a la seva cara.
Al entrar, podem escoltar diferents sons, caligrafies menudes (anomenades "benigrames"), on utilitza materials a l'abast de tothom.
Pero ja una obra que hem va cautivar la seva originalitat, l’obra “Rambla 24h” auqesta obra tractava de dos videos de la Rambla de Barcelona de diferents anys, podies veure la diferencia de gent que passava en depèn quines hores i hem va semblar molt interesant que féssin questa comparació.
Pero ja una obra que hem va cautivar la seva originalitat, l’obra “Rambla 24h” auqesta obra tractava de dos videos de la Rambla de Barcelona de diferents anys, podies veure la diferencia de gent que passava en depèn quines hores i hem va semblar molt interesant que féssin questa comparació.
Pipiloti Rist
Desprès d'un llarg passeig per la fundació miró, vam arribar a l’espai de Pipiloti Rist, una videoartista suissa, que va presentar al juliol un recull dels seus millors treballs, caracteritzats per, colors, sons i ben estar.
El recull de treballs, anomenats "Partit Amistós-Sentiments Electrònics", és pensar en positiu mentre l’ovserves els pensaments negatius se’n van. Tots els vídeos són escenes molt quotidianes i simples, sense gaires complicacions, que et fan pensar, pero no de manera agobiadora.Els treballs realitzats per Rist, et relaxan i fins i tot, t’arriben a tranquilitzar, ja que moltes de les videoinstalacions s'han de estirat en coixins pel coll, i poder-les contemplar amb la máxima tranquilitat.
